Avui dilluns 6 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Tolerància zero a la Mutilació Genital Femenina. L'Ajuntament d'Abrera es suma a aquesta commemoració i mostra, com sempre, el rebuig absolut a qualsevol pràctica que atempti contra els drets humans de les dones i les nenes i totes les violències que s’exerceixen vers elles. El dia 6 de febrer s’estableix com el Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina i neix de visibilitzar-lo des de la iniciativa Spotlight que podeu consultar fent clic aquí.  Es tracta d'un projecte conjunt de les Nacions Unides i la Unió Europea per eliminar totes les formes de violència contra les dones i les nenes. En concret, s’ocupa de la violència sexual i de gènere, que inclou la mutilació genital femenina, a l’Àfrica Subsahariana.

Pràctica tradicional perjudicial

La mutilació genital femenina (MGF) és una pràctica tradicional perjudicial amb fortes arrels ancestrals socioculturals. D'acord amb la definició de l'Organització Mundial de la Salut, comprèn tots els procediments consistents en alterar o danyar els òrgans genitals femenins de manera intencional i per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques (OMS, 2016). Aquesta pràctica reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de violació dels drets humans. Transgredeix els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, així com el dret a la vida en els casos en que el procediment acaba produint la mort, de les dones i nenes en el món. Les nenes a qui sotmeten a aquesta pràctica corren un major risc de contraure matrimoni prematur i d’abandonar l’escola, una situació que amenaça la seva capacitat de forjar-se un millor futur per elles mateixes, les seves famílies i comunitats.

Aquesta pràctica reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de violació dels drets humans. Transgredeix els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, així com el dret a la vida en els casos en que el procediment acaba produint la mort, de les dones i nenes en el món.

L'MGF es concentra en 30 països d’África Subsahariana, d’Orient Mitjà i Àsia, així com entre algunes comunitats indígenes Llatinoamericanes, com la d’Emberá a Colòmbia. No obstant això, es tracta d'un problema universal, ja que els moviments migratoris han traslladat el que era local, a l'àmbit global, i la MGF està en diàspora a nivell mundial a Europa Occidental, a Nord América, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres. El Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) estima que més de 200 milions de dones i nenes que viuen actualment han patit aquesta pràctica i al voltant de 68 milions de nenes poden patir la mutilació genital femenina per 2030 si no s’acceleren els esforços per eradicar-la. 

En els últims 25 anys, la prevalença de la mutilació genital femenina ha disminuït a tot el món. En l'actualitat, una nena té un terç menys de probabilitats de sofrir-la que fa 30 anys. No obstant això, les crisis humanitàries com els brots de malalties, el canvi climàtic o els conflictes armats, entre altres, podrien fer perillar el manteniment d'aquests assoliments i conseqüentment fer retrocedir els avanços cap a la consecució de la igualtat de gènere i de la fi de la mutilació genital femenina per a 2030. Per a promoure l'erradicació d'aquesta terrible pràctica és necessari fer esforços coordinats i sistemàtics en els quals participin les comunitats entorn de la conscienciació sobre els drets humans, la igualtat de gènere, l'educació sexual i l'atenció a les víctimes de l'ablació.

Dades significatives

• Es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones que han patit MGF a tot el món. Al 2030 podria haver-hi dos milions més de víctimes addicionals, el que representa una reducció del 33% en el progres per eliminar aquesta pràctica nociva.
• En l’actualitat, s'estima que 3 milions de nenes estan en risc cada any.
• La mutilació genital femenina es practica, generalment, a nenes d'entre 0 i 15 anys. Es tracta, d'un ritu de pas de la infància a l'edat adulta, dins el procés de socialització infantil.
• A quasi la meitat dels països, la MGF es practica a una edat cada cop més avançada, el que redueix la possibilitat d’actuar. Per exemple a Kenya,  l’edat mitja de les víctimes ha disminuït de 12 a 9 anys en les últimes tres dècades.

• En alguns països, la mutilació genital femenina segueix essent una pràctica casi sistemàtica afecta al 90% de les nenes a Djibouti, Guinea, Malí i Somalia.

• 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l’ablació, principalment a Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
• Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
• Està apareixent una tendència alarmant. Casi una de cada quatre nenes o dones son sotmeses a aquesta pràctica, és a dir, 52 milions de dones en tot el món, han estat mutilades per un professional sanitari. Aquesta proporció és dos cops major entre les adolescents, el que indica que la pràctica s’està medicalitzant cada cop més.
• A Catalunya, resideixen més de 21.000 dones que provenen de països on es practica la MGF. Més de 6.000 són nenes menors de 14 anys (Kaplan, A.; López, A., 2017).
• L’ablació és causa d’hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quists, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
• La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nenes i dones.

El progres és possible

• L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre les seves metes "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).
• Avui dia, el risc de que les nenes siguin víctimes de la mutilació genital femenina s’ha reduït a un terç en comparació amb el risc que corrien fa tres dècades. Tot i això, hem d’avançar al menys 10 vegades més per complir l’objectiu mundial d’erradicar aquesta pràctica per 2030.
• En les dos últimes dècades s’ha duplicat la proporció de nenes i dones que s’oposen a aquesta pràctica en els països d’alta prevalença.
• Garantir l’accés de les nenes a l’educació, l’atenció sanitària i l’ocupació és essencial per accelerar l’eliminació de la mutilació genital femenina i permetre que les nenes contribueixin a un desenvolupament social i econòmic equitatiu.
• Diverses organitzacions intergovernamentals —entre d’altres, la Unió Africana, la Unió Europea i la Organització de Cooperació Islàmica— i tres resolucions de l’Assemblea General de l’ONU han demanat l’eliminació de la mutilació genital femenina.

 (Dades de NNUU i Fundació Wassu-UAB)

El Fons de Població de l’ONU (UNFPA) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), duen a terme conjuntament el més gran programa mundial que podeu consultar fent clic aquí  per accelerar l’eliminació de la mutilació genital femenina i pal·liar les seves conseqüències. El programa es centra actualment a 17 països d’Àfrica i és, a més, compatible amb les iniciatives regionals i globals. Consulteu el Programa Conjunt del UNFPA i UNICEF sobre l’ Eliminació de la Mutilació Genital Femenina al web d'Unicef fent clic aquí.

 Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!