Aquest dissabte 1 de novembre de 2025, festivitat de Tots Sants, els Ajuntaments d'Abrera i Olesa de Montserrat visitarem un any més el cementiri vell per realitzar un homenatge i ofrena floral en record dels veïns i veïnes d’Olesa de Montserrat, que van ser afusellats el 19 de febrer de 1939 en aquest recinte. Enguany, també comptarem amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música d'Abrera.

Homenatge i ofrena floral

L'homenatge tindrà lloc el dissabte 1 de novembre de 2025, a partir de les 12.00 h, al Cementiri Vell d'Abrera, i comptarà amb l'assistència de l'alcalde d'Abrera, Jesús Naharro, l'alcalde d'Olesa, Marc Serradó, acompanyats de regidors i regidores dels dos consistoris, representants de partits polítics i familiars de les víctimes, que faran una ofrena floral a la fosa comuna de les persones assassinades pel franquisme el 19 de febrer de 1939.

Enguany també es comptarà amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música d'Abrera. amb la participació dels següents alumnes:

• Teo Benito (flauta travessera)
• Olívia Benito (saxo soprano)
• Nico Reyes (saxo alt)
• Darío Domènech (saxo alt)

Els fets de febrer del 1939  

Les persones afusellades la matinada del 19 de febrer de 1939 al Cementiri Vell d'Abrera van ser les següents:

• José i Juan Campos Peris (es desconeix si van sobreviure o no)
• Juan Garrido Abad (sobreviu però torna a ser afusellat l’endemà a Olesa)
• Mateo Hinojosa Izquierdo (afusellat)
• José Martínez López (afusellat)
• Juan A. Martínez Moreno (sobreviu, exiliat a França)
• Juan Pérez Garviche (sobreviu, trobat i assassinat temps després)
• Juan Heredia Martínez (afusellat)
• Ramon Badia Blasi (afusellat)
• Josep Bayona Vidal (afusellat)
• Fèlix Figueras Aragay (afusellat)
• Josep Font Cugat (afusellat)
• Ginés González Gallardo (malferit, mort a casa seva a Olesa)
• Martí Lahosa Queralt (afusellat)
• Joan Jané Casajoana (afusellat)
• José Martí Pons (afusellat)
• Tomàs Matas Campaña (afusellat)
• Jaume Picas Vila (afusellat)
• Joana Piñero Fernández (afusellada)
• Lluïsa Xifré Morros (afusellada)
• Enric Cortell i Ramon Massagué, dos veïns d’Abrera que van ajudar a fugir a Juan Garrido Abad i que van ser afusellats l’endemà amb ell.

Els fets de febrer del 1939 estan recollits al llibre de l’historiador Oriol Dueñas “La violència d’uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d’Olesa de Montserrat”. Segons recull Dueñas, el 13 de febrer de 1939 va tenir lloc l’entrada de les tropes franquistes al municipi. Aleshores, va ser quan es va constituir de forma definitiva una comissió gestora del nou ajuntament. I algunes de les famílies que havien patit la pèrdua d’un familiar pels fets violents de rereguarda durant la guerra civil van començar a pressionar les noves autoritats perquè fossin castigats de manera exemplar els autors o responsables indirectes dels assassinats.

Davant les constants peticions, el responsable militar d’Olesa, el capità habilitat d’infanteria del 21 Batallón de Zaragoza Mariano Pérez, va autoritzar la detenció dels considerats responsables dels assassinats comesos durant la guerra. Van ser detingudes i empresonades una trentena de persones, que van ser tancades a l’edifici del Círcol Federal Democràtic i Obrer, antic centre de reunions de les forces progressistes de la vila. Entre els detinguts hi eren l’antic alcalde d’Olesa entre abril de 1931 i 1934 i al 1936, Fèlix Figueras i Aragay, i altres excàrrecs electes com Joan Jané, Josep Bayona o Martí Lahosa.

Un cop fetes les detencions es va iniciar a l’edifici del Círcol el que ha estat conegut a Olesa com el “judici de les vídues” a causa de la important participació que van tenir moltes de les dones dels assassinats entre 1936 i 1937. Un cop acabat, van quedar retingudes una vintena de persones. Algunes van ser condemnades a mort, menys 14 dels acusats, entre ells Fèlix Figueras i Aragay i Joan Jané Casajoana, ja que davant els dubtes per la seva teòrica responsabilitat, el capità habilitat Mariano Pérez va decidir que era millor traslladar-los a Barcelona i que fossin jutjats per un tribunal militar. Familiars de les víctimes, però, van seguir pressionant el capità Pérez, que finalment es va deixar convèncer i va decidir que l’endemà, durant el trasllat a Barcelona, aquelles persones serien afusellades. L’afusellament va tenir lloc la matinada del 19 de febrer de 1939 al cementiri d’Abrera.

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!

• Web abrera.cat
• Instagram @abrerainfo i Twitter @abrerainforma
• Youtube Ajuntament d'Abrera
• Ràdio Abrera (107.9 fm i radioabrera.cat)
• Aplicacions gratuïtes "Connecta't a Abrera" i "Ràdio Abrera", disponibles als sistemes Android i IOS.