Aquest dissabte 29 de novembre, el conseller de justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, ha visitat els treballs arqueològics d’obertura de la fossa del Cementiri Vell del nostre municipi, acompanyat del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, els alcaldes d'Abrera i Olesa de Montserrat, Jesús Naharro i Marc Serradó, regidores i regidors dels consistoris, també d’Esparreguera, i d’altres autoritats institucionals, així com familiars de les víctimes. 
La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya va iniciar, el dilluns 17 de novembre de 2025, els treballs arqueològics d’obertura i recuperació de les restes de les víctimes represaliades el 19 de febrer de 1939 i inhumades a la fossa comuna existent al Cementiri Vell del nostre municipi. Els Ajuntaments treballem conjuntament amb la Generalitat de Catalunya de manera rigorosa, transparent i coordinada en la planificació i execució d'aquest projecte.

Trobada amb les famílies i visita del conseller de justícia i qualitat democràtica

La jornada s’ha iniciat amb una trobada amb els familiars de les víctimes al Cementiri Vell. L'equip de la Direcció General de Memòria Democràtica ha explicat els treballs arqueològics que s'estan duent a terme en el procés d'exhumació de la fossa comuna. 

Seguidament, el conseller de justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, ha visitat els treballs amb les autoritats i familiars. Durant la visita, el conseller ha fet una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, gràcies al qual ja s’han aconseguit identificar 27 persones.

L'acte ha finalitzat amb una valoració de l’actuació per remarcar el compromís institucional amb la recuperació de la memòria democràtica.

Ramon Espalader, conseller de justícia i qualitat democràtica de la Generalitat de Catalunya

"Voldria expressar tres idees principals. La primera és que les polítiques de memòria democràtica tenen ja un llarg recorregut al nostre país. Fa anys que es duen a terme treballs d’exhumació de fosses i de recuperació de la memòria. Avui, el Parlament de Catalunya tramita una nova llei que renova aquest compromís ampli amb la memòria democràtica. Però cal ser honestos: moltes d’aquestes polítiques arriben tard. Avui hem estat amb famílies que, molt probablement, ja no tenen entre nosaltres els fills, germans o familiars directes de les persones que avui recordem".

"La segona reflexió és que, malgrat arribar tard, arribem. I no podem perdre de vista que no parlem d'estadístiques, sinó de persones. Les restes que hem trobat aquí eren pares, mares, fills, filles, germans, oncles, persones amb projectes de vida i futur. Van ser executades sense garanties, en un procediment que difícilment es pot anomenar judici, i enterrades indignament. No hem d’oblidar mai que parlem de vides truncades i de famílies marcades per dècades de dolor." 

Jesús Naharro, alcalde d'Abrera

"Avui hem de recordar dues paraules clau: treball i compromís. Un treball que s’ha fet durant molts anys, i un compromís que han mantingut regidors, regidores, alcaldes i exalcaldes. Però també un compromís de les famílies, que han mantingut viva la memòria del que va succeir. Cada 1 de novembre es reunien al cementiri vell d’Abrera per recordar i fer memòria".

"Les institucions vam assumir el compromís de donar veu i visibilitat al que va passar, i avui fem un pas decisiu: l’exhumació permet finalment visualitzar allò que tantes generacions han mantingut en silenci. Ara comença la part més important: identificar i retornar els cossos a les famílies perquè puguin tenir un enterrament digne. Famílies que han patit durant tant temps aquesta absència i que, finalment, podran veure una llum d’esperança".

"També assumim el compromís de preservar i explicar a les futures generacions què va passar en aquest cementiri aquell febrer de 1939. Serà un espai de memòria, però també un lloc de dignitat i pedagogia. Només amb coneixement i memòria podem construir una societat basada en la llibertat i el respecte".

"Des de l’Ajuntament d’Abrera, conjuntament amb els d’Olesa de Montserrat i Esparreguera, continuarem treballant perquè aquesta reparació sigui cada cop més sòlida i clara per a tothom".

Marc Serradó, alcalde d’Olesa de Montserrat

"Avui és un dia molt important per a Olesa de Montserrat, per Abrera, per Esparreguera i per aquesta part del país. Malgrat ser un dia dolorós, en què hem vist una de les ferides més profundes de la nostra història recent, també és l’inici d’un procés de reparació i restitució. Parlem d’un dolor que fa més de 80 anys que persisteix en les famílies de les víctimes".

"Moltes famílies d’Olesa van mantenir viva aquesta memòria quan les institucions encara no havien iniciat el camí de la reparació democràtica. Any rere any tornaven al cementiri, en silenci i amb dolor, a recordar els seus morts. Avui, amb les institucions al seu costat, fem un pas determinant: reparar, restituir i començar a curar un dolor que les famílies tenen dret a superar; i fer també una restitució col·lectiva com a municipis, com a societat i com a país. Aquests fets no poden tornar a repetir-se mai més".
"Per això parlem de reparació, veritat, restitució i no-repetició. Que l’obertura i el proper tancament de la fossa siguin una mirada al passat, al present i també al futur, amb la determinació que mai més no es repeteixi un episodi així. Vull agrair profundament als ajuntaments d’Abrera i Esparreguera, a la Generalitat, i sobretot a les persones d’Olesa, Abrera i Esparreguera que, amb la seva constància, expertesa i convicció, han mantingut viva la flama del record i la dignitat que ens permet ser avui aquí".

Arantxa Galofré, regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica

"Aquest projecte té com a objectiu esclarir els fets, recuperar la dignitat de les víctimes i possibilitar, finalment, el retorn dels cossos als familiars. És una acció necessària per poder tancar un dol que fa dècades que és obert i que encara avui forma part del nostre present col·lectiu. Els dos consistoris, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, estem treballant de manera rigorosa, transparent i coordinada. Seguim tots els protocols establerts, assegurant en tot moment el respecte profund que mereixen tant les víctimes com els seus familiars. 

"L’obertura d’aquesta fossa comuna és un pas de gran transcendència que ens permet avançar en la recuperació de la memòria democràtica i en l’esclariment dels fets ocorreguts. El nostre objectiu és estar al costat de les famílies en tot moment i poder retornar les restes dels seus familiars, i així poder rebre el reconeixement i l’homenatge que sempre han merescut tant les víctimes com els seus éssers estimats. Alhora, tenim el deure de preservar i transmetre aquesta memòria a les generacions futures, perquè coneguin la veritat i entenguin la importància de defensar els valors democràtics i els drets humans. Volem agrair, el suport de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, imprescindible per fer possible aquest procés, als Ajuntament d’Olesa i d’Esparreguera i sobretot, als historiadors i historiadores locals que ens acompanyen". 

"A més, volem deixar constància que aquest projecte no acabarà amb l’obertura i identificació. Posteriorment, es crearà un espai de memòria permanent al municipi. Un lloc on quedin recollits els fets, els noms, i les accions realitzades. Un espai de dignitat i homenatge per a les famílies, però també un espai pedagògic per a les noves generacions, perquè mai més es repeteixin fets com aquests".

Félix Figueras Valen, net de l’ex alcalde olesà Félix Figueras i Aragay

‘Estem esperant saber exactament quantes persones hi ha a la fossa i que tots els familiars, que n'hi ha que sabem que segur que tenim els familiars aquí, però n'hi ha que no ho saben. Concretament, una persona d’Abrera no sap si el seu pare està aquí. Doncs això és molt important, poder arribar a saber exactament quantes persones hi ha enterrades a la fossa’. 

‘És essencial, si realment es vol lluitar contra el feixisme o totes les noves formes de feixisme, explicar què vol dir feixisme. Perquè si no ho expliques, la gent interpreta que el feixisme és un canvi de model de govern i no és només això, sinó que comporta violència, terror, repressió i pèrdua de vides humanes. I la manera d'explicar això és fent actes com el de l'1 de novembre i moltes més coses’.

Intervenció arqueològica a la fossa comuna del cementiri vell d’Abrera

L’anàlisi prèvia de fotografies i plànols històrics del cementiri ha permès establir una hipòtesi sòlida sobre la localització de la fossa comuna. Tot indica que l’espai només ha estat alterat de manera superficial, un fet que facilita la recuperació de les restes.

Segons les investigacions, a la fossa hi podria haver enterrats entre 12 i 18 persones civils procedents d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera, totes víctimes de la repressió franquista. Entre aquestes víctimes hi hauria Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període republicà i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà i dues dones, igualment represaliades.

De moment, l’equip d’arqueòlegs ha pogut exhumar les restes òssies de tretze persones. A banda de les despulles, s’han rescatat també diversos materials associats, com peces de roba; els objectes s’estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure’n la màxima informació possible. 

Un cop finalitzada la intervenció, les restes exhumades es traslladaran al laboratori, on seran sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques amb l’objectiu de confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. A més, un cop acabada la feina de camp, l’equip arqueològic redactarà la memòria de la intervenció, que permetrà verificar si les hipòtesis inicials s’han complert.

Espai de memòria

Una vegada finalitzin els treballs arqueològics en la fossa, el cementiri Vell es restaurarà, dignificarà i senyalitzarà adequadament per convertir-lo en un espai de memòria del nostre municipi, que recordi els fets del febrer de 1939 i honori la memòria dels assassinats pel franquisme.

En aquests moments es coordinarà amb les famílies la seva inscripció al Cens de persones desaparegudes, per tal de disposar de les mostres biològiques que permetin la identificació de les víctimes que s’exhumin.

El cementiri Vell es restaurarà, dignificarà i senyalitzarà adequadament per convertir-lo en un espai de memòria del nostre municipi, que recordi els fets del febrer de 1939 i honori la memòria dels assassinats pel franquisme.

La Direcció General de Memòria Democràtica coordina les actuacions destinades a la localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes actuacions s’emmarquen en els Plans de fosses, que s’elaboren periòdicament i marquen les línies estratègiques a seguir en la gestió de l’obertura de fosses.

Els fets de febrer del 1939  

El 24 i 25 de gener de 1939 l’exèrcit sollevat va ocupar les localitats d’Abrera i d’Olesa de Montserrat respectivament. La constitució dels ajuntaments del nou règim franquista va donar inici oficial a una onada repressora que, amb l’ajuda de l’exèrcit, va viure el seu primer episodi amb la detenció arbitrària de 33 persones i un simulacre de judici celebrat a Olesa de Montserrat anomenat popularment com 'el judici de les vídues'. 

Un total de 24 persones (21 residents a Olesa de Montserrat, 2 a Esparreguera i 1 a Abrera) vinculades al sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT) i als partits Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i Unió de Rabassaires (UR) van ser assassinades per defensar la llibertat, els drets dels treballadors, els valors democràtics i la República el 19, 20 i 21 de febrer de 1939 als cementiris vells d’Abrera i Olesa de Montserrat. Les persones afusellades van ser les següents:

Basilio Arroyo Embiz

Nascut a Zaorejas (Castella-la Manxa) el 14/07/1896

Veí d’Olesa de Montserrat. Treballador ferroviari

Assassinat a Olesa de Montserrat el 21/02/1939

Ramon Badia Blasi

Nascut a Abrera el 24/05/1902

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Josep Bayona Vidal

Nascut a Castellbell i el Vilar el 15/08/1900

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a ERC

Regidor d’Olesa de Montserrat (1937-1938)

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Joan Campos Periz

Nascut a Barcelona

Veí d’Olesa de Montserrat i sindicalista afiliat a la CNT

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Josep Campos Periz     

Nascut a Barcelona l’any 1894

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Regidor d’Olesa de Montserrat (1938-1939)

Afusellat a Abrera el 19/02/1939

Es desconeix si va sobreviure

Enric Cortell Miñana

Nascut a Salem (País Valencià) el 02/03/1896

Veí d’Abrera afiliat a la CNT

Regidor d’Abrera (1936-1937)

Assassinat el febrer de 1939

Fèlix Figueras Aragay

Nascut a Olesa de Montserrat el 16/12/1894

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a ERC

Regidor d’Olesa de Montserrat (1920-1923 i 1930)

Alcalde d’Olesa de Montserrat (1931-1934 i 1936)

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Josep Font Cugat

Nascut a Olesa de Montserrat el 29/04/1912

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a ERC

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Isidre Galceran Pujabet   

Nascut a Olesa de Montserrat el 18/03/1895

Veí d’Olesa de Montserrat i treballador del Círcol Federal Democràtic Obrer

Assassinat a Olesa de Montserrat el 20/02/1939

Juan Garrido Abad

Nascut a Canjáyar (Andalusia) el 19/09/1896

Veí d’Olesa de Montserrat i afiliat a la CNT

Afusellat a Abrera el 19/02/1939.

Sobreviu i és assassinat a Olesa de Montserrat el 21/02/1939

Ginés González Gallardo

Nascut a Mojácar (Andalusia) el 22/11/1912

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a les Joventuts Llibertàries

Abrera, 19/02/1939

Sobreviu però mor a casa seva a conseqüència de les ferides

Juan Heredia Martínez

Nascut a Mojácar (Andalusia) el 09/12/1898

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Miquel Hinojosa Izquierdo

Nascut a Villastar (Aragó) el 10/02/1886

Veí d’Esparreguera afiliat a la CNT

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Joan Jané Casajoana 

Nascut a Sant Vicenç de Castellet el 07/04/1898

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT i a ERC

Tinent d’alcalde d’Olesa de Montserrat (1931-1934 i 1936)

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Martí Lahosa Queralt

Nascut a Xerta el 26/10/1897

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Regidor d’Olesa de Montserrat (1937-1938)

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Joan Martí Pons

Nascut a Badalona el 28/04/1896

Veí d’Esparreguera afiliat a ERC

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

José Martínez Campos

Nascut a La Carolina (Andalusia) el 10/08/1913

Veí d’Olesa de Montserrat i sindicalista afiliat a la CNT

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Juan A. Martínez Moreno

Nascut a Baeza (Andalusia) el 24/06/1888

Veí d’Olesa de Montserrat i sindicalista afiliat a la CNT

Afusellat a Abrera el 19/02/1939

Sobreviu i s’exilia a França

Rossend Masagué Serracantis

Nascut a Abrera el 1887

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Assassinat el febrer de 1939

Tomàs Matas Campañá

Nascut a Olesa de Montserrat el 24/02/1885

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la Unió de Rabassaires

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Juan Pérez Garviche

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a la CNT

Afusellat a Abrera el 19/02/1939

Sobreviu. És assassinat temps després prop de Manresa.

Jaume Picas Vila

Nascut a Manresa el 28/08/1902

Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a ERC

Assassinat a Abrera el 19/02/1939

Joana Piñero Fernández

Nascuda a Mojácar (Andalusia) el 09/04/1913

Veïna d’Olesa de Montserrat afiliada a la CNT

Assassinada a Abrera el 19/02/1939

Ramon Ribó March
Nascut a Barcelona el 02/11/1895
Veí d’Olesa de Montserrat afiliat a ERC
Regidor d’Olesa de Montserrat (1934 i 1936)
Assassinat a Olesa de Montserrat l'agost de 1939

Lluïsa Xifré Morros

Nascuda a Barcelona l’11/07/1893

Veïna d’Olesa de Montserrat afiliada al PSUC

Assassinada a Abrera el 19/02/1939

Homenatge de l'1 de novembre a les persones afusellades l'any 1939

 Modificació de l'horari del cementiri vell mentre es duen a terme els treballs

En el transcurs d’aquesta recerca el Cementiri Vell d’Abrera té restringit el seu horari d’obertura. S'hi pot accedir de dilluns a divendres de 9 h a 14 h. Per qualsevol dubte o aclariment contactin amb el Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica al T. 93 770 03 25 o bé per correu electrònic informacio@abrera.cat

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!